ja ha acabat el curs!!

Em sap molt de greu no haver estat el últim dia de classe, i més sent jo, el personatge del curt que hem realitzat el meu grup. JUGANT AMB EL DESTÍ.

La raó, és que jo soc de fora i llavors, la classe com és de 15:00 a 17:00 de la tarde em va bé quedar-me, però al haver-la retrassat fins a les 6 no hem podia quedar ja que perdia l'autobús.

Tot i això, les meves companyes em van trucar per telèfon desprès d'ensenyar el vídeo a classe i em van dir que va ser un èxit i que va agradar molt a tota la classe. M'AGRADARIA MOLT HAVER VIST LA REACCIÓ DE LA GENT AL VEURE'L.

M'alegro de que hagi sigut així ja que ens ha costat molta feina i molt de tmeps poder acabar-lo i el resultat ha sigut compensatori.

Per aquest motiu, espere que la nota del grup sigui bona ja que a part del curt, hem seguit i hem estat atentes a tota l'assignatura en conjunt, prenent apunts i escribint al blog tot allò que hem anat aprenen.

PER FI HEM ACABAT DE FER EL VÍDEO!

Ha costat molt de temps i molta feina, però per fi l’hem acabat. Ja hem muntat tot el vídeo sencer.

Per a gravar-ho vam haver d’estar unes 3 setmanes ja que tots els dies no es podia quedar perquè ens era difícil coincidir a tot el grup. Però poc a poc hem anat fent. Una de les coses que més ens ha costat ha sigut el muntatge ja que hem tingut dificultats amb els ordinadors i la càmera de gravar. Primer no es podia passar el cd de la càmara al ordinador, després, no es podien veure les imatges... en definitiva, vam estar bastant preocupades ja que seria una pena perdre tot el que havíem gravat.

Finalment, amb el programa windows movie maker ha sigut prou fàcil i el resultat crec que és satisfactori per a nosaltres ja que no teníem cap tipus d’idea de com funcionava.

En quant a l’assignatura, he de dir, que m’ha agradat molt. Les classes m’han fet pensar i entrar en debats força interessants i veure coses que no m’avia parat a pensar com per exemple quan vam veure la sèrie de “pluto” o l’anunci de la “play station”.

Tot i això, el que més m’agradat sens dubte és haver fet un curt. Crec que és una experiència més i he pogut passar bones estones amb les meves companyes de classe.

Preparem el curt!

Durant aquestes últimes setmanes, no hem estan fent classe normal, ja que ens estem dedicant a preparar el curt (treball de fi de curs de l'assignatura) i ens està donant molta feina.

Ja quasi hem acabat de grabar, ens falten només les últimes escenes i ara queda editar-ho tot, unir els plans, modificar-los... ens ha costat saber com funciona el programa però ja el dominem. Així que mans a la obra!!!

18 d'abril del 2008

• 18 d’abril del 2008
  
  Avui el que hem fet al principi de la classe ha sigut comentar que tal ens va anar l’experiència de haver anat a la fira d’expodidàctica i em estat comentant allò que més ens va agradar, o allò que ens va cridar l’atenció.
  
  Després hem passat a prendre apunts i atendre a les explicacions del professor sobre temes relacionats amb el “curt” que hem de gravar.
  
  Primer que res cal tenir en conte que les paraules són arbitràries, és a dir, per què relacionem la paraula home a una persona?? Pot ser en un altre moment podríem definir una persona amb un altre nom. És per aquest motiu que a les escoles als nens se’ls ensenya a llegir i a escriure, per accedir a coneixements i poder relacionar paraules i conceptes.
  
  
• Lineal -> textual (fan falta elements arbitraris). PLA RACIONAL.
  Necessites un codi escrit i per tant un codi per escriure’l, un temps per descodificar-lo...
  Exemple:
  “un home estava sol al mig del bosc, s’anava fent fosc i ell tenia por”
  
  
• Paral·lel -> àudio i vídeo (no cal elements arbitraris, sinó que utilitzem referents visualitzats. PLA EMOCIONAL.
  Allò es sent.
  Exemple:
  Apareixeria un home sol amb cara de por. És de nit. Música adequada.
  
  -amb un pla racional també ens podem emocionar però hem de saber llegir, en canvi en un pla emocional no es necessari.
  
  ELS PLANS
  
  L’ENQUADRAMENT: serveix per a construir missatges de noves realitats i segueix la llei dels 3 terços, inventada per els nord-americans. Es divideix la imatge en 9 parts i la part important és la que queda just al mig.
  
  Tipologia de plans:
  
• plans curts: propers a l’objectiu. Són expressius i ens mostren detalls. (emocions, sentiments...)
  
• plans migs: distància mitja. Passen coses, es narren coses. Són narratius i s’estableixen diàlegs.
  
• plans llargs: lluny. Serveixen per a situar, donar informació general, descriure accions, paisatges......
  
  Dins dels plans curts tenim:
  -P.P. (primer pla)
  -P.D. (pla detall)
  -P.P.P. (primeríssim primer pla)
  
  Dins dels plans mig tenim:
  -P.S. (pla sencer)
  -P.A. (pla americà)
  -P.M. (pla mig)
  
  Dins dels plans llargs tenim:
  -G.P.G. (gran pla general
  -P.G. (pla general)
  -P.C. (pla de conjunt)
  
  Angulació
  
• Picat (desde dalt)
  
• Angle normal
  
• Contrapicat
  
  Moviments de càmera
  
  - Les panoràmiques (PAN):
  1. Horitzontals:
  .d’esquerra a dreta
  .seguiment
  .reconeixement
  .escombrat
  
  2. Verticals:
  .de dalt a baix
  .seguiment
  .reconeixement
  
  - El travelling (TRAV):
  1. Horitzontals:
  .d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra
  .lineal.
  .en paral·lel
  .circular
  
  2. Verticals:
  .de dalt a baix i d’abaix a dalt
  .en paral·lel
  .lineal
  .circular
  
  
  Les transicions
• Tall
  
• Fos encadenat
  
• Fosa de surtida
• Fosa d’entrada
  
  
  
  

divendres 4 abril

El divendres 4 d’abril, no vam estar a classe, si no que vam fer una cosa molt diferent. Ens van proposar preparar un conte en grups i anar a la fira d’expodidàctica per a contar-lo en directe a un programa de radio.

Jo no sabia ben segur si podia anar ja que l’horari no manava molt bé ja que normalment els divendres a les 18:00h. He d’agafar un autobús per a tornar al meu poble, però aquest cap de setmana vaig decidir quedar-me a Barcelona.

Va ser una experiència bastant divertida i una bona forma de passar una tarda amb les meves companyes de classe. Primer vam estar voltant per la fira una bona estona i vam poder veure moltes coses i molts avanços en quant a material educatiu i material útil i pràctic per a les aules.
Una de les coses que més ens va cridar l’atenció i a la que més estona vam dedicar va ser a les pissarres digitals, un equip connectat a un projector i un ordenador, que permet el control del mateix i els seus programes mitjançant un llapis especial o simplement amb la ma. La pissarra digital permet interactuar amb els continguts sense necessitat d’utilitzar el ratolí i el teclat.
A més ens van fer una xerrada sobre elles i ens van ensenyar com funcionen, els tipus que hi ha, per a què utilitzar-les... . Ens vam quedar amb la boca oberta. Crec que s’ha de treure endavant. No hi fa falta ser un expert informàtic per a poder integrar continguts digitals en una aula. Ens van dir que si sabíem utilitzar un ordinador, no seria cap problema.
-S’ha demostrat que utilitzar aquesta nova tecnologia té moltes avantatges ja que hi ha un augment del rendiment del estudiant, motivació, millor comportament en Per tot això i per moltes més coses que se’ns podrien ocórrer, les pissarres interactives són una bona eina en l’escola.

Finalment vam contar el conte. Semblàvem unes professionals de veritat, segudes a una taula amb els micròfons i els auriculars. Jo vaig fer de tècnic de son i vaig estar posant la música quan tocava i també el so dels diferents animals que apareixien en el conte ja que es tractava de “la rateta presumida”.

Vam pasar una bona tarda, entretinguda i alhora vam aprendre moltes coses noves

14 de març del 2008

14 de març del 2008

Ja tenim més o menys pensada la idea per a fer el curt que hem de gravar i avui ho hem comentat a classe i ens han explicat les pautes que haurem de seguir per a poder dur-lo a cap. Fer aquesta activitat em fa il·lusió, crec que serà divertit i ja tinc ganes de veure el resultat final.

El professor ens ha posat un vídeo de un anunci real que es va fer per anunciar la playstation i de nou, me he quedat asombrada dels missatges amagats i subliminals que s’oculten i que no ens imaginem:

Es tracta d’un vídeo en el que no hi ha música però hi ha com un so permanent de fons i en el que apareix una noia sentada vestida de negre i amb una cara un poc estranya que crida l’atenció. La noia es posa a parlar i diu coses com riquesa mental, o que li és igual que qüestionen si és humana... ens pregunta que pensem nosaltres. És un anunci totalment dirigit a nois ja que va en una mini falda i un escot insinuant. També descobrim que el temps que apareix en el vídeo va canviant, no és cronològic i tampoc sabem perque passa això. En fi, ens hem qüestionat moltes coses d’aquest anunci i hem arribat a la conclusió de que la noia és la play station, fins i tot el seu cap té la forma del mando.

Es tracta d’un anunci críptic.

7 de març del 2008

7 de març del 2008

l’altre dia ens van entregat unes companyes una fulla en la que apareix una gàbia per a pardals i un poc més abaix apareixia el dibuix del pardal i ens van proposar col·locar el pardal dins la gàbia sense poder retallar-lo. Jo no sabia com es podia fer, vaig pensar moltes coses però no vaig saber fer-lo. A més creia que no podiem doblar el dibuix. A classe ens ho van ensenyar, es tracta d’un taumatrop, és un efecte òptic que tracta d’una retenció retiniana. Un altre efecte d’aquests tipus que vam veure a classe va ser el flipbook, un d’aquests llibres en que passes les pàgines molt ràpid i pots observar el moviment.

Quantes fotografies han de passar per tenir sensació de moviment? Doncs la veritat no tenia ni idea però la resposta és que en la televisió per exemple es necessiten 25 fotografies per segon. Suposo que si tinguéssim la meitat, per exemple 12, veuríem la imatge més lenta, o viceversa.
Aquest tema de les imatges és molt interessant, em vaig quedar parada quan vam veure amb una lupa i un petit forat el que passava al exterior, no ho havia vist mai.
Podria ser algo interessant que fer en una aula infantil i fer activitats a partir d’aquí que siguin educatives. És a dir, la comunicació audiovisual es pot treballar a l’escola des de que els nens son ben petits. Podríem per exemple mostrar una imatge i a partir d’ací imaginar-nos que està passant com en la foto que vam veure a classe del nen i el seu avi en que no es veia si estaven de peu o sentats però ens ho podíem imaginar ja que u recreem amb la nostra imaginació. Es podrien treballar també a través de la imatge les distancies, els colors, les formes...una altra activitat que se m’acudeix seria gravar-nos la veu per treballar la llengua oral i escoltar-nos, o escoltar contes , gravar vídeos.... En fi, amb imaginació i diferents materials podríem trobar moltissimes activitats relacionades amb la comunicació audiovisual amb fins educatius amb les que els nens descobririen un nou món que està al seu abast durant el dia a dia.

També avui hem vist un vídeo de “Pluto i Mickey Mouse” que m’ha deixar al·lucinada:
Primer hem fet el que es diu una lectura mecànica, és a dir , hem vist el vídeo i hem comentat allò que ha passat i que hem vist i després hem fet la lectura entrelinies. Mai hem podia passar per el cap el que he descobert després d’aquesta classe. Els missatges subliminals que apareixien eres molts abundants, apareix la teoria del rei desplaçat (un nou nen a la família), ens diu que per naturalesa som roïns (el dimoni surt del cap i el àngel be del cel), el paper de la dona es totalment masclista, la deixa per el terra en diverses ocasions i així moltes coses. I això no és lo pitjor: lo pitjor de tot és que aquestes coses avui en dia segueixen apareixen en la televisió. Tant la violència com la misogínia continuen apareixen en el segle XXI.

La veritat és que la classe d’avui ma fet molt que pensar. Ha sigut molt interessant.

29 de febrer del 2008

Avui hem estat intentant fen una mitja de les hores que els nens inverteixen en veure la televisió. Per a fer això, hem tingut en conte les hores que els nens estan a l’escola, les hores que han de dormit, els dies festius etc. I hem arribat entre tots a les següents conclusions: els nens estan moltes més hores mirant la televisió que hores a l’escola.

Si tenim en compte que un nen mira la televisió sobre unes 91 hores a la setmana, i la setmana hi té 168 hores,només li queden ja al nen 71 hores lliure per a tot el demés.
Si a això li afegim que un nen passa a l’escola 30 hores setmanals ens donem conte de aquesta gran diferència: tenim unes 91 hores invertides en televisió enfront a 30 invertides en l’escola. Que està pasant? Es pot permetre que això passe? Si a més, tenim en conte que un nen necessita dormir 10 hores al dia per a poder rendir al màxim durant el dia a dia, d’on trauran les hores? no poden dormir eixes hores (no els queden tantes hores lliures) i per tant podríem dir que a classe no rendiran lo suficient.

Podria ser aquest un dels motius del fracàs escolar?

22 de febrer del 2008

El dia 22 de febrer del 2008, començàvem una nova assignatura anomenada comunicació audiovisual i educació.

Per el nom podia fer-me una lleugera idea sobre el que faríem en aquesta assignatura, però la veritat és que estava un poc intrigada.
Al principi de la classe el que vam fer es tractar d’esbrinar això, que faríem i ens vam plantejar algunes preguntes: què vol dir comunicació audiovisual? Quina idea tenim? Què vol dir audiovisual? I vam fer una pluja d’idees i vam treure algunes conclusions
La principal pregunta que ens vam fer va ser: per què pot ser important que hi hagi aquesta assignatura? Cadascú va escriure la seva opinió i aquesta va ser la meva:

El que jo crec, és que avui per avui, a l’escola els professors (la gran majoria), tant en educació infantil com en la resta de cicles ensenyen amb apunts a la pissarra i això ja va quedan un poc atràs. La societat canvia i avança, i com a mestres, hem de saber utilitzar noves eines,noves tecnologies,és a dir, tenir més recursos i així fer les classes més amenes i motivadores.
No sé si tindrà molt a veure o no amb l’assignatura, però és la meva idea.
En definitiva: hi han noves formes d’entendre el món i nosaltres les hem de entendre a elles i així mostrar-les als més petits de forma educativa.

Després, una altra part de la classe va ser dedicada al tema de la televisió: per a que serveix? Qui la mira? Quins tipus de programes hi ha? Vam fer una mica de debat i vam arribar a la conclusió de que la televisió és per informar,entretenir i educar i també vam discutir qui condiciona els missatges.

Sento no haver-me pogut quedat fins al final de la classe però havia d’agafar un autobús i si hem quedava no arribava a temps.
Quan jo ja no estava el professor va fer una “broma” a la classe dient que ell no era el professor o una cosa així i era un exemple per arribar a la conclusió de que no tot és el que pareix, és a dir, la realitat no sempre és la que sembla que és i un altre exemple per aquesta afirmació és la televisió. La televisió de vegades ens mostra realitats que en veritat no ho són.

jessica miralles bayarri