29 de febrer del 2008

Avui hem estat intentant fen una mitja de les hores que els nens inverteixen en veure la televisió. Per a fer això, hem tingut en conte les hores que els nens estan a l’escola, les hores que han de dormit, els dies festius etc. I hem arribat entre tots a les següents conclusions: els nens estan moltes més hores mirant la televisió que hores a l’escola.

Si tenim en compte que un nen mira la televisió sobre unes 91 hores a la setmana, i la setmana hi té 168 hores,només li queden ja al nen 71 hores lliure per a tot el demés.
Si a això li afegim que un nen passa a l’escola 30 hores setmanals ens donem conte de aquesta gran diferència: tenim unes 91 hores invertides en televisió enfront a 30 invertides en l’escola. Que està pasant? Es pot permetre que això passe? Si a més, tenim en conte que un nen necessita dormir 10 hores al dia per a poder rendir al màxim durant el dia a dia, d’on trauran les hores? no poden dormir eixes hores (no els queden tantes hores lliures) i per tant podríem dir que a classe no rendiran lo suficient.

Podria ser aquest un dels motius del fracàs escolar?

22 de febrer del 2008

El dia 22 de febrer del 2008, començàvem una nova assignatura anomenada comunicació audiovisual i educació.

Per el nom podia fer-me una lleugera idea sobre el que faríem en aquesta assignatura, però la veritat és que estava un poc intrigada.
Al principi de la classe el que vam fer es tractar d’esbrinar això, que faríem i ens vam plantejar algunes preguntes: què vol dir comunicació audiovisual? Quina idea tenim? Què vol dir audiovisual? I vam fer una pluja d’idees i vam treure algunes conclusions
La principal pregunta que ens vam fer va ser: per què pot ser important que hi hagi aquesta assignatura? Cadascú va escriure la seva opinió i aquesta va ser la meva:

El que jo crec, és que avui per avui, a l’escola els professors (la gran majoria), tant en educació infantil com en la resta de cicles ensenyen amb apunts a la pissarra i això ja va quedan un poc atràs. La societat canvia i avança, i com a mestres, hem de saber utilitzar noves eines,noves tecnologies,és a dir, tenir més recursos i així fer les classes més amenes i motivadores.
No sé si tindrà molt a veure o no amb l’assignatura, però és la meva idea.
En definitiva: hi han noves formes d’entendre el món i nosaltres les hem de entendre a elles i així mostrar-les als més petits de forma educativa.

Després, una altra part de la classe va ser dedicada al tema de la televisió: per a que serveix? Qui la mira? Quins tipus de programes hi ha? Vam fer una mica de debat i vam arribar a la conclusió de que la televisió és per informar,entretenir i educar i també vam discutir qui condiciona els missatges.

Sento no haver-me pogut quedat fins al final de la classe però havia d’agafar un autobús i si hem quedava no arribava a temps.
Quan jo ja no estava el professor va fer una “broma” a la classe dient que ell no era el professor o una cosa així i era un exemple per arribar a la conclusió de que no tot és el que pareix, és a dir, la realitat no sempre és la que sembla que és i un altre exemple per aquesta afirmació és la televisió. La televisió de vegades ens mostra realitats que en veritat no ho són.

jessica miralles bayarri