divendres 4 abril

El divendres 4 d’abril, no vam estar a classe, si no que vam fer una cosa molt diferent. Ens van proposar preparar un conte en grups i anar a la fira d’expodidàctica per a contar-lo en directe a un programa de radio.

Jo no sabia ben segur si podia anar ja que l’horari no manava molt bé ja que normalment els divendres a les 18:00h. He d’agafar un autobús per a tornar al meu poble, però aquest cap de setmana vaig decidir quedar-me a Barcelona.

Va ser una experiència bastant divertida i una bona forma de passar una tarda amb les meves companyes de classe. Primer vam estar voltant per la fira una bona estona i vam poder veure moltes coses i molts avanços en quant a material educatiu i material útil i pràctic per a les aules.
Una de les coses que més ens va cridar l’atenció i a la que més estona vam dedicar va ser a les pissarres digitals, un equip connectat a un projector i un ordenador, que permet el control del mateix i els seus programes mitjançant un llapis especial o simplement amb la ma. La pissarra digital permet interactuar amb els continguts sense necessitat d’utilitzar el ratolí i el teclat.
A més ens van fer una xerrada sobre elles i ens van ensenyar com funcionen, els tipus que hi ha, per a què utilitzar-les... . Ens vam quedar amb la boca oberta. Crec que s’ha de treure endavant. No hi fa falta ser un expert informàtic per a poder integrar continguts digitals en una aula. Ens van dir que si sabíem utilitzar un ordinador, no seria cap problema.
-S’ha demostrat que utilitzar aquesta nova tecnologia té moltes avantatges ja que hi ha un augment del rendiment del estudiant, motivació, millor comportament en Per tot això i per moltes més coses que se’ns podrien ocórrer, les pissarres interactives són una bona eina en l’escola.

Finalment vam contar el conte. Semblàvem unes professionals de veritat, segudes a una taula amb els micròfons i els auriculars. Jo vaig fer de tècnic de son i vaig estar posant la música quan tocava i també el so dels diferents animals que apareixien en el conte ja que es tractava de “la rateta presumida”.

Vam pasar una bona tarda, entretinguda i alhora vam aprendre moltes coses noves

14 de març del 2008

14 de març del 2008

Ja tenim més o menys pensada la idea per a fer el curt que hem de gravar i avui ho hem comentat a classe i ens han explicat les pautes que haurem de seguir per a poder dur-lo a cap. Fer aquesta activitat em fa il·lusió, crec que serà divertit i ja tinc ganes de veure el resultat final.

El professor ens ha posat un vídeo de un anunci real que es va fer per anunciar la playstation i de nou, me he quedat asombrada dels missatges amagats i subliminals que s’oculten i que no ens imaginem:

Es tracta d’un vídeo en el que no hi ha música però hi ha com un so permanent de fons i en el que apareix una noia sentada vestida de negre i amb una cara un poc estranya que crida l’atenció. La noia es posa a parlar i diu coses com riquesa mental, o que li és igual que qüestionen si és humana... ens pregunta que pensem nosaltres. És un anunci totalment dirigit a nois ja que va en una mini falda i un escot insinuant. També descobrim que el temps que apareix en el vídeo va canviant, no és cronològic i tampoc sabem perque passa això. En fi, ens hem qüestionat moltes coses d’aquest anunci i hem arribat a la conclusió de que la noia és la play station, fins i tot el seu cap té la forma del mando.

Es tracta d’un anunci críptic.

7 de març del 2008

7 de març del 2008

l’altre dia ens van entregat unes companyes una fulla en la que apareix una gàbia per a pardals i un poc més abaix apareixia el dibuix del pardal i ens van proposar col·locar el pardal dins la gàbia sense poder retallar-lo. Jo no sabia com es podia fer, vaig pensar moltes coses però no vaig saber fer-lo. A més creia que no podiem doblar el dibuix. A classe ens ho van ensenyar, es tracta d’un taumatrop, és un efecte òptic que tracta d’una retenció retiniana. Un altre efecte d’aquests tipus que vam veure a classe va ser el flipbook, un d’aquests llibres en que passes les pàgines molt ràpid i pots observar el moviment.

Quantes fotografies han de passar per tenir sensació de moviment? Doncs la veritat no tenia ni idea però la resposta és que en la televisió per exemple es necessiten 25 fotografies per segon. Suposo que si tinguéssim la meitat, per exemple 12, veuríem la imatge més lenta, o viceversa.
Aquest tema de les imatges és molt interessant, em vaig quedar parada quan vam veure amb una lupa i un petit forat el que passava al exterior, no ho havia vist mai.
Podria ser algo interessant que fer en una aula infantil i fer activitats a partir d’aquí que siguin educatives. És a dir, la comunicació audiovisual es pot treballar a l’escola des de que els nens son ben petits. Podríem per exemple mostrar una imatge i a partir d’ací imaginar-nos que està passant com en la foto que vam veure a classe del nen i el seu avi en que no es veia si estaven de peu o sentats però ens ho podíem imaginar ja que u recreem amb la nostra imaginació. Es podrien treballar també a través de la imatge les distancies, els colors, les formes...una altra activitat que se m’acudeix seria gravar-nos la veu per treballar la llengua oral i escoltar-nos, o escoltar contes , gravar vídeos.... En fi, amb imaginació i diferents materials podríem trobar moltissimes activitats relacionades amb la comunicació audiovisual amb fins educatius amb les que els nens descobririen un nou món que està al seu abast durant el dia a dia.

També avui hem vist un vídeo de “Pluto i Mickey Mouse” que m’ha deixar al·lucinada:
Primer hem fet el que es diu una lectura mecànica, és a dir , hem vist el vídeo i hem comentat allò que ha passat i que hem vist i després hem fet la lectura entrelinies. Mai hem podia passar per el cap el que he descobert després d’aquesta classe. Els missatges subliminals que apareixien eres molts abundants, apareix la teoria del rei desplaçat (un nou nen a la família), ens diu que per naturalesa som roïns (el dimoni surt del cap i el àngel be del cel), el paper de la dona es totalment masclista, la deixa per el terra en diverses ocasions i així moltes coses. I això no és lo pitjor: lo pitjor de tot és que aquestes coses avui en dia segueixen apareixen en la televisió. Tant la violència com la misogínia continuen apareixen en el segle XXI.

La veritat és que la classe d’avui ma fet molt que pensar. Ha sigut molt interessant.