7 de març del 2008
l’altre dia ens van entregat unes companyes una fulla en la que apareix una gàbia per a pardals i un poc més abaix apareixia el dibuix del pardal i ens van proposar col·locar el pardal dins la gàbia sense poder retallar-lo. Jo no sabia com es podia fer, vaig pensar moltes coses però no vaig saber fer-lo. A més creia que no podiem doblar el dibuix. A classe ens ho van ensenyar, es tracta d’un taumatrop, és un efecte òptic que tracta d’una retenció retiniana. Un altre efecte d’aquests tipus que vam veure a classe va ser el flipbook, un d’aquests llibres en que passes les pàgines molt ràpid i pots observar el moviment.
Quantes fotografies han de passar per tenir sensació de moviment? Doncs la veritat no tenia ni idea però la resposta és que en la televisió per exemple es necessiten 25 fotografies per segon. Suposo que si tinguéssim la meitat, per exemple 12, veuríem la imatge més lenta, o viceversa.
Aquest tema de les imatges és molt interessant, em vaig quedar parada quan vam veure amb una lupa i un petit forat el que passava al exterior, no ho havia vist mai.
Podria ser algo interessant que fer en una aula infantil i fer activitats a partir d’aquí que siguin educatives. És a dir, la comunicació audiovisual es pot treballar a l’escola des de que els nens son ben petits. Podríem per exemple mostrar una imatge i a partir d’ací imaginar-nos que està passant com en la foto que vam veure a classe del nen i el seu avi en que no es veia si estaven de peu o sentats però ens ho podíem imaginar ja que u recreem amb la nostra imaginació. Es podrien treballar també a través de la imatge les distancies, els colors, les formes...una altra activitat que se m’acudeix seria gravar-nos la veu per treballar la llengua oral i escoltar-nos, o escoltar contes , gravar vídeos.... En fi, amb imaginació i diferents materials podríem trobar moltissimes activitats relacionades amb la comunicació audiovisual amb fins educatius amb les que els nens descobririen un nou món que està al seu abast durant el dia a dia.
També avui hem vist un vídeo de “Pluto i Mickey Mouse” que m’ha deixar al·lucinada:
Primer hem fet el que es diu una lectura mecànica, és a dir , hem vist el vídeo i hem comentat allò que ha passat i que hem vist i després hem fet la lectura entrelinies. Mai hem podia passar per el cap el que he descobert després d’aquesta classe. Els missatges subliminals que apareixien eres molts abundants, apareix la teoria del rei desplaçat (un nou nen a la família), ens diu que per naturalesa som roïns (el dimoni surt del cap i el àngel be del cel), el paper de la dona es totalment masclista, la deixa per el terra en diverses ocasions i així moltes coses. I això no és lo pitjor: lo pitjor de tot és que aquestes coses avui en dia segueixen apareixen en la televisió. Tant la violència com la misogínia continuen apareixen en el segle XXI.
La veritat és que la classe d’avui ma fet molt que pensar. Ha sigut molt interessant.
1 comentario:
quant les imatges són amb menys quadres per segon la sensació no és de lentitud sino de rapidesa, d'acceleració. El temps de l'acció s'ha reduit i per tant és més ràpid. En canvi si una acció té més quadres per segon relentim la durada de l'acció i per tant semblarà càmara lenta.
Publicar un comentario